Sóc natural de Mollerussa i des de fa ben poc bon veí del Poal.
Sóc tafaner en positiu, m’encanta el pragmatisme i el bon criteri, sigui del color que sigui
Estic boig per la família, la meva reina i les meves dues princeses.
M'agrada la política, però no la que s'està fent ni el sistema que empra.
Crec fermament en la participació ciutadana dins els afers de la vida pública i del servei a la ciutadania, política 2.0 en diem d'això. Gairebé cap polític fa participació ciutadana, es considera contraproduent.
Sóc comarcalista fins a l’esme, crec en el meu petit país, el Pla d'Urgell, en els serveis mancomunats, en el treball en equip i en la feina en positiu.
Odio els qui volen fer la traveta per ser millors. Això ho fan molt els polítics en general i els partits polítics en especial.
No estic afiliat a cap partit polític perquè cap d’ells fa les coses en positiu com a essència del seu treball.
Potser els eco-socialistes son els que s'apropen més a les meves idees, però no m'agraden els seus representants, ho lamento però no m'hi veig reflectit.
Em declaren progressista i em considero ecologista racional, de fet, ser així ho trobo de sentit comú.
La música m'agrada de tots colors si està ben feta, el house, minimal, ètnic, la música clàssica o l’òpera com la que feia Giacommo Puccini, l'emo-pop dels Sundey Drivers, fins i tot hi ha flamencaires que em fan fimbrejar com Diego el Cigala, o el hip-hop canyí de La Shica. Elastic Bamd son la darrera adquisició, no els entenc. Els qui + m'han fet moure el darrer quinqueni han estat els Chemical Brothers per la seva electrònica, orgànica i transgresora feta pel propi diable quan està ratllat. Avorreixo la música molt ràpidament i per això clàssics com l' Ico Garcia o els Immaculets Fools ja no son a la meva llista contemporània.
M'he fet una casa a Poal, modular i bioclimàtica (http://www.factoriaverda.blogspot.com/).
M'omple molt la cuina, cuinar és art en colors i sabors i emocions, de fet a la nova casa m'he fet la cuina a la meva mida, amb permís de la Sònia, la meva dona i a sota la cuina hi he fet el celler.
Tinc un petit hort que m'ensenya a viure sense correr, hi tinc espinacs, faves, juliverd i enciam de dos tipus; al celler hi cultivo quatre gírgoles i a la primavera vull instal.lar al pati tres gallines ponedores i criar caragols, per a mi i els amics. Ah, les gallines que la campin en un tancat prou gran, no fos cas que se m'estressin.
M'agrada escriure tot i que no en se i cantar a la dutxa encara que faci ploure, de fet vaig ser jo qui va acabar amb la sequera del 2008 i no el Baltasar.
Sóc catalanista fins als ossos, nacionalista però no independentista com a primer plat, potser per allò de tocar d’espeus al terra i ser pragmàtic; què més voldria jo que una Catalunya independent. Federalista en tot cas, dins una Europa federal.
Ah, per davant de tot parla en català i si algú de fora vol viure aquí, coi que l'aprengui i així em farà saber que s’estima el meu país, encara que sigui una mica. Sinó és així, ja em dispensareu però mai el sentiré d'aquí, amb molt respecte, el mateix que demano per a mi i per casa meva.
Pel que fa a llibres, "La brúixola interior" d’Alex Rovira em va ensenyar a fer les coses i amb ell em quedo, per contingut que no per forma, que també. Ara m'estic polint "La força de l'optimisme" del Luís Rojas Marcos, ja us ho explicaré.
Els amics? un tòpic, molts i bons, que a casa no falta mai cadires.